Bossa de vida

Avui m’agradaria compartir una activitat que duen a terme a l’escola on em trobo fent les meves pràctiques. I la vull compartir perquè crec que és una bona pràctica, una activitat rica a través de la qual s’assoleixen diferents temes que penso que són primordials a l’etapa d’educació infantil.

Aquesta activitat porta el títol de “Bossa de vida” i es desenvolupa de la següent manera: cada dimarts i dijous vénen a la classe els pares (i germans si en tenen) d’un dels nens. Entre la família expliquen com era l’infant quan era més petit i com és ara. Per exemple, alguns dels temes que es tracten poden ser: on va néixer, què li agradava fer de petit, a què jugava, on van de vacances, què fa ara durant el seu temps lliure, entre d’altres.

Tot i això, cal dir que l’exposició és totalment lliure i cada família pot fer-ho com vulgui. Normalment, les explicacions s’acompanyen de fotografies, vídeos, objectes de valor pel nen, etc.

Com he dit al principi, he pogut veure com a través d’aquesta experiència passen coses molt interessants. En primer lloc, el nen és el protagonista per una estona. Això ens porta a fixar-nos en un contingut clau d’educació infantil: la descoberta d’un mateix. Aquest és un procés complex i lent que dóna lloc a un desenvolupament personal el qual comença abans del primer any de vida i  s’allargarà durant tota l’etapa d’infantil i fins l’adolescència.

Els infants, sobretot a l’edat de 3 anys, comencen tenir la necessitat d’expressar-se per tal de fer-se conèixer i de conèixer a tots aquells amb els que conviuen dia a dia. Tot i que ja poden començar a fer narracions coherents sobre ells mateixos encara se’ls queda gran el món de les paraules i qui millor que els pares per ajudar-los a organitzar aquests primers anys de vida.

El fet de tenir que explicar als altres nens i nenes de la classe qui sóc jo dóna lloc a un treball previ a casa, ja que hauran de seleccionar els elements que volen dur a l’escola que els serveixin de suport. Això, per una banda, ajuda a l’infant a conscienciar-se del seu passat i present i a tenir que escollir què és el que millor el representa.

D’altra banda, s’inicia un procés de vincle entre la família, l’infant i l’escola. Per tant, en segon lloc, parlaríem del fet que aquesta activitat vincula a les famílies amb l’aprenentatge del grup classe.  

Clar és que el desenvolupament dels infants no té lloc només quan estan a l’escola. Té lloc a cada instant i per aquesta raó, no podem separar els principals referents que tenen les criatures. L’escola i la família han d’anar al mateix compàs per proporcionar situacions educatives riques. I precisament aquesta activitat ajudar a acostar aquestes dues arrels cabdals que ajuden a nodrir l’experiència i l’evolució dels més petits.

Tal i com diu el blog de formació 0-3 a una de les seves entrades, i cito textualment, “La LEC, en l'article 56, quan es refereix a l'educació infantil assenyala la importància que té la relació amb les famílies. Cita exactament, Durant l'educació infantil, hi ha d'haver una cooperació estreta entre els centres i les famílies, que són el primer referent afectiu dels infants i tenen la responsabilitat primera de llur educació.”

Sempre que es pugui hem d’apostar per activitats conjuntes, ja que a part d’aconseguir tot el que hem dit anteriorment ajudaran a que les dues parts es puguin conèixer millor i a obrir portes i traçar camins de col·laboració.