Bon inici de curs!

Un nou curs escolar comença i amb ell l'oportunitat de crèixer, aprenent amb els nostres alumnes, i millorar com a mestres. Si som conscients de les nostres mancances podrem posar remei en elles per tal de millorar-les tot oferint al millor als infants i gaudint de la nostra feina.

A continuació, m'agradaria compartir un seguit de desitjos que m'ha fet arribar aquest mati Nati Bergadà...

Per a tu que ets mestre/a m’agradaria desitjar-te:

• Que cada dia et llevis amb il·lusió per anar a l’escola.
• Que et sentis afortunat/da per la gran tasca que fas.
• Que gaudeixis ensenyant i aprenent amb els teus alumnes.
• Que vegis amb il·lusió que els teus alumnes creixen com a persones.
• Que hi hagi molts més moments feliços que trists.
• Que cada dia et sentis que estàs fent el que realment vols fer.
• Que gaudeixis dels petits i bons moments que es donen a l’aula.
• Que et sentis optimista i amb moltes ganes de fer coses.
• Que connectis amb cada infant.
• Que creguis en tu mateix/a i valoris la teva tasca com a docent.
• Que gaudeixis d’un bon curs.
• Que cada dia vingui acompanyat d’una bona rialla.
• Que tinguis el plaer de veure que els teus alumnes aprenen amb la teva companyia.
• Que gaudeixis amb els companys treballant en equip.
• Que al llarg del curs visquis més moments de tranquil·litat que d’angoixa.
• Que cada dia marxis content/a i satisfet/a de la feina feta.
• Que assoleixis nous reptes.
• Que et sentis cada dia content/a i optimista.
• Que puguis gaudir d’activitats formatives interessants.
• Que connectis amb les famílies formant un bon equip.
• Que visquis moments màgics que perduraran en la teva memòria.
• Que pensis en positiu.

La lectura, un bitllet de viatge gratuït cap a móns extraordinaris

Punt d'intercanvi de llibres davant 
de les esglésies de Sant Pere.

Fa uns dies vaig poder descobrir, a la meva ciutat, Terrassa, una iniciativa que em va sorprendre molt satisfactòriament. Després de la terrible ventada que va viure la població, fa uns mesos, alguns dels arbres caiguts s'han convertit en llibreries que podem trobar a diferents racons de la ciutat, tal i com podem veure a la fotografia. A l'interior dels troncs hi trobem diferents llibres, per a totes les edats, els quals es poden agafar tot intercanviant-los per un altre. 

Aquesta proposta, anomenada "Arllibre", té l'objectiu d'acostar la lectura a tota la població tot fomentant els hàbits lectors. He volgut compartir aquesta iniciativa, ja que penso que és molt interessant a la vegada que educativa. Com és sabut el nostre país, en comparació amb d'altres, no destaca per la passió envers la lectura i per tant, iniciatives com aquesta poden ser molt positives tant per petits com per grans, ja que gratuïtament poden accedir a un bitllet de viatge cap a móns extraordinaris els quals poden desenvolupar el gust per la lectura. 

Per a més informació podeu consultar la web del Canal Terrassa on podreu trobar una notícia específica del tema. 

Bessons a l'escola: junts o separats?

Pel que he pogut anar veient el debat al voltant de si els germans bessons haurien d'estar junts a classe o bé, pel contrari, se'ls hauria de separar és un tema que sempre ha estat a la ordre del dia i en qüestió recolzat per uns i refutat per altres. 

Però, realment existeix una única resposta correcte?, Sempre ha de ser blanc o negre? 

Per tal de poder aclarir dubtes, o bé, si més no, veure diferents punts de vista, en aquests dos enllaços podreu veure un parell de debats on es tracta el tema de la mà de famílies, mestres, germans bessons i pediatres. Des del meu punt de vista, m'és impossible posicionar-me, ja que principalment crec que cada família és un món i que cal conèixer la realitat de cada cas. Ara bé, si m'he de basar en l'evolució dels infants durant els primers anys de vida penso que si els germans van junts potser tindran dificultats a l'hora de relacionar-se amb els altres, ja que el lligam amb el seu germà bessó els pot fer no obrir-se tant amb els seus companys. 

En tot cas, crec que la principal funció de les escoles hauria de ser sempre la d'acollir a les famílies i escoltar el seu punt de vist per tal de poder arribar a un acord tot assessorant-les des de l'experiència sense obligant-les a fer res amb l'excusa de "és la normativa de l'escola". 

8TV. Es convenient separar els bessons de classe?

TV3. Vida de bessons

Jo no treballo guardant infants

Diuen que quan tens al cap un tema o et fixes en una cosa la veus per tot arreu. No sé si és per aquesta raó o bé, perquè he omplert el cupó de paciència que ja no puc més i tinc la necessitat de manifestar el què penso davant d'anuncis que trobem avui en dia per les xarxes socials dient coses com: "Curs gratuït d'auxiliar de guarderia".

Val a dir que aquest ha estat la gota que ha tombat el vas, ja que no es l'únic que he vist últimament. Al igual que també he sentit afirmacions de pares i diferents persones (segurament per falta d'informació) anomenant al centre on deixen als infants: "guarderia".

Als vols del segle XIX, en plena revolució industrial, el terme "guarderia" va néixer com a necessitat de la creixent inserció laboral de les dones. En aquell moment, s'entenia l'espai on deixaven als seus fills com un lloc on els cuidaven, atenent a les seves necessitats bàsiques, fins que les dones finalitzaven la seva jornada laboral. Sense desvalorar el fet que únicament atenien les necessitats bàsiques (ja que és un pilar bàsic sobretot en els primers anys de vida on les criatures depenen totalment de l'adult) allà no es feia res més.
Més tard, es creu que al 1816, Owen va introduir un canvi en aquests espais donant importància a l'educació de les criatures que hi anaven. Si ens acostem a dia d'avui veiem que l'etapa dels 0 als 3 anys ha estat reconeguda com el primer cicle del sistema educatiu, tot i no ser obligatòria. 
Per tant, anomenar "guarderia" als centres que han estat reconeguts com escoles bressols o llars d'infants és un error colossal. I pot ser algú és pregunta: per què? Si guarderia és només una forma col·loquial de parlar ...
Doncs bé, jo diria que més que una "forma col·loquial de parlar" és una falta de respecte ja no només pels professionals que hi treballen, sinó també pels infants ja que se'ls està catalogant com a quelcom que deixem a un lloc guardat fins que tornem a buscar. A més a més, és un error principalment perquè:
- En primer lloc, el fet que el centre sigui reconegut pel Departament d'Ensenyament implica que és un centre educatiu el qual es regeix per un projecte i una metodologia que vetllen pel desenvolupament social, emocional, cognitiu i físic i motriu de tots els nens i nenes.
- En segon lloc, els professionals que hi trobem són mestres i tècnics d'educació infantil i per tant, estan capacitats per desenvolupar una tasca educatiuva amb coherència. 
- En tercer lloc, ser reconegut pel Departament d'Ensenyament també vol dir que aquell centre compleix un seguit de condicions higènic - sanitàries i arquitectòniques òptimes pel benestar i la seguretat dels infants.
En definitiva, direm que una guarderia és, en tot cas, un espai lúdic que no compleix els requisits anumerats anteriorment.
La finalitat d'aquesta entrada no és criticar a aquells que utilitzen el terme guarderia, ja que penso que la gran majoria de casos es fa inconscientment a causa d'un llenguatge heredat de manera equivocada- El meu objectiu és informar i animar a tothom a cuidar el vocabulari respectant així la tan important educació infantil. 

Converses en l'educació infantil

El passat 21 de febrer, sobre aquesta hora, tenia lloc a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport, Blanquerna la II Jornada d'Experiències professionals innovadores en l'educació infantil. Durant aquesta,  mestres, estudiants i professionals relacionats amb el sector educatiu vam poder reflexionar al voltant de la importància dels processos de comunicació que tenen lloc a les escoles. En el meu cas, vaig poder assistir a diverses conferències, de la mà de grans professionals, on vam posar la mirada dels processos comunicatius des de diferents perspectives com per exemple, des de la metodologia utilitzada (on Paola Trigari, Pedagoga i consultora als EEUU en l'enfocament Reggio Emilia i en el constructivisme social, ens va acostar els beneficis del treball constructivista començat a Reggio Emilia) fins a la reflexió dels processos comunicatius amb les famílies (que ens va acostar Gema Paniagua la qual és Psicòloga de l’Equipo d'atención Temprana de Leganés).

Tot i que, ambdues conferències van ser molt interessants el fet de conèixer bastant els temes tractats va fer que no tinguessin en mi un pes tant significatiu com va tenir la conferència de Eva Bach, pedagoga i escriptora, de la qual ús vull parlar ara.

Aturem-nos un moment. Ens hem plantejat mai, al finalitzar el dia a l'escola, que hem dit als nens i nenes?. No, quins coneixements els hem transmès, sinó què els hem dit?, quines paraules els hem brindat?, quin tipus de frases són les que més fem servir?. 

A través de preguntes com aquestes descobrim que la majoria de mestres han admès que al finalitzar el dia a l'escola les paraules o frases curtes que més produeixen dirigides als infants són aquelles relacionades amb la formació d'hàbits i les ordres (com per exemple: heu agafat l'esmorzar?, Seieu!, Calleu!, ...) per sobre dels reforços afectius.

Davant d'això, Eva Bach plantejava: "La paraula és meitat de qui la diu i meitat de qui l'escolta", però amb els infants aquesta paraula té un pes molt més important, ja que tu ets el seu referent i per a ells tot el que els diguis tindrà un gran valor. És a dir, si nosaltres els diem alguna cosa negativa ells en cap moment ens qüestionaran a nosaltres (cosa que entre dos adults sí que passaria) en el seu cas, es qüestionaran a ells mateixos ja que confien plenament amb tot el que els diem. 

Amb tot això, el repte que es plantejava era el "d'escoltar i sentir més el que diem" i una forma de fer-ho era tenint en compte el cor en el procés d'el·laborar el què volem dir als infants. En un primer moment, vaig tenir la sensació que això "d'utilitzar el cor" era una mica "cursi", però després de reflexionar sobre el tema em vaig adonar que no. Tenir en compte el cor significa cuidar les paraules retornant als nens i nenes reforços positius que els ajudin a replantejar-se el què diuen. Per exemple, si un nen mossega a un altre el més fàcil és dir-li: això no es fa!, li has fet mal!,  ... Ara bé, si tenim en compte el cor i el nostre objectiu és arribar al cor dels infants per tal que millorin només ens cal ser empàtics i tenir en compte que si mossega ho fa per alguna cosa i per això podem redissenyar el missatge amb el cor tot dient-li: jo sé que no li volies fer mal, junts buscarem un camí per tal que això no torni a passar!. D'aquesta manera, s'ofereixen reforços positius i es té en compte al nen, ja que tots sabem que sancionar dient: NO!. L’únic que fa és produir l’efecte contrari. 

Finalment, una altra manera de tenir en compte el cor en els processos comunicatius amb els infants és retornar-los el mateix que ens diuen ells però afegint paraules noves que els invitin a reflexionar sobre el que han dit sense que nosaltres els oferim la solució directament.

Tinc ganes de retornar a l'escola per poder-me posar a prova i aprendre a filtar totes les meves paraules a través del cor, ja que, com tot, és un procés que s'ha d'aprendre amb la pràctica i l'experiència del dia a dia amb els nens i nenes.

De què fa gust la lluna?

Els contes són una de les fonts de recursos, pel meu gust, més boniques i especials que existeixen. A través d'ells podem viatjar a indrets inimaginables i conèixer personatges meravellosos que, de ben segur, sempre ens acompanyaran d'una manera o altre. Sí, sempre ens acompanyaran, perquè entremig de les vivències d'aquests personatges el lector (infant, adolescent, adult o vell) entre en contacte amb un seguit d'esdeveniments que transportarà a la seva experiència personal tot interpel·lant-lo i despertant dins seu algun sentiment que farà que creixi, es qüestioni, s'identifiqui i enceti un gust crític per allò que li agrada i per allò que no.

Un dels últims contes que més m'han captivat és "De què fa gust la lluna?" amb text i il·lustracions de Michaek Grejniec. D'entrada m'ha enamorat per la bellesa dels seus dibuixos, però un cop llegit, la història de cooperació i superació que es veu reflectida m'ha fet guardar-lo a la maleta de recursos com un perfecte company per despertar en els infants l'esperít de companyarissme i treball en equip.

Apostar per l'educació

Comparteixo un reportatge que tot i ser de fa un parell d'anys continua sent igual d'interessant. En aquest, el senyor Xavier Melgarejo, psicòleg i doctor en pedagogia expert en el sistema educatiu de Finlàndia, explica de manera molt clara i concisa les bases del sistema educatiu finlandès. 

Tots coneixem, més o menys, en que consisteix però sovint no som conscients que aquest és com és gràcies a uns fonaments històrics i socials. 

Doncs bé, en aquest reportatge podem comprendre les bases del sistema educatiu finlandès i qüestionar-nos, un cop més, el sistema espanyol a la vegada que ens plantegem possibles accions per millorar.

Xavier Melgarejo: millorar l'educació per millorar la societat