Converses en l'educació infantil

El passat 21 de febrer, sobre aquesta hora, tenia lloc a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport, Blanquerna la II Jornada d'Experiències professionals innovadores en l'educació infantil. Durant aquesta,  mestres, estudiants i professionals relacionats amb el sector educatiu vam poder reflexionar al voltant de la importància dels processos de comunicació que tenen lloc a les escoles. En el meu cas, vaig poder assistir a diverses conferències, de la mà de grans professionals, on vam posar la mirada dels processos comunicatius des de diferents perspectives com per exemple, des de la metodologia utilitzada (on Paola Trigari, Pedagoga i consultora als EEUU en l'enfocament Reggio Emilia i en el constructivisme social, ens va acostar els beneficis del treball constructivista començat a Reggio Emilia) fins a la reflexió dels processos comunicatius amb les famílies (que ens va acostar Gema Paniagua la qual és Psicòloga de l’Equipo d'atención Temprana de Leganés).

Tot i que, ambdues conferències van ser molt interessants el fet de conèixer bastant els temes tractats va fer que no tinguessin en mi un pes tant significatiu com va tenir la conferència de Eva Bach, pedagoga i escriptora, de la qual ús vull parlar ara.

Aturem-nos un moment. Ens hem plantejat mai, al finalitzar el dia a l'escola, que hem dit als nens i nenes?. No, quins coneixements els hem transmès, sinó què els hem dit?, quines paraules els hem brindat?, quin tipus de frases són les que més fem servir?. 

A través de preguntes com aquestes descobrim que la majoria de mestres han admès que al finalitzar el dia a l'escola les paraules o frases curtes que més produeixen dirigides als infants són aquelles relacionades amb la formació d'hàbits i les ordres (com per exemple: heu agafat l'esmorzar?, Seieu!, Calleu!, ...) per sobre dels reforços afectius.

Davant d'això, Eva Bach plantejava: "La paraula és meitat de qui la diu i meitat de qui l'escolta", però amb els infants aquesta paraula té un pes molt més important, ja que tu ets el seu referent i per a ells tot el que els diguis tindrà un gran valor. És a dir, si nosaltres els diem alguna cosa negativa ells en cap moment ens qüestionaran a nosaltres (cosa que entre dos adults sí que passaria) en el seu cas, es qüestionaran a ells mateixos ja que confien plenament amb tot el que els diem. 

Amb tot això, el repte que es plantejava era el "d'escoltar i sentir més el que diem" i una forma de fer-ho era tenint en compte el cor en el procés d'el·laborar el què volem dir als infants. En un primer moment, vaig tenir la sensació que això "d'utilitzar el cor" era una mica "cursi", però després de reflexionar sobre el tema em vaig adonar que no. Tenir en compte el cor significa cuidar les paraules retornant als nens i nenes reforços positius que els ajudin a replantejar-se el què diuen. Per exemple, si un nen mossega a un altre el més fàcil és dir-li: això no es fa!, li has fet mal!,  ... Ara bé, si tenim en compte el cor i el nostre objectiu és arribar al cor dels infants per tal que millorin només ens cal ser empàtics i tenir en compte que si mossega ho fa per alguna cosa i per això podem redissenyar el missatge amb el cor tot dient-li: jo sé que no li volies fer mal, junts buscarem un camí per tal que això no torni a passar!. D'aquesta manera, s'ofereixen reforços positius i es té en compte al nen, ja que tots sabem que sancionar dient: NO!. L’únic que fa és produir l’efecte contrari. 

Finalment, una altra manera de tenir en compte el cor en els processos comunicatius amb els infants és retornar-los el mateix que ens diuen ells però afegint paraules noves que els invitin a reflexionar sobre el que han dit sense que nosaltres els oferim la solució directament.

Tinc ganes de retornar a l'escola per poder-me posar a prova i aprendre a filtar totes les meves paraules a través del cor, ja que, com tot, és un procés que s'ha d'aprendre amb la pràctica i l'experiència del dia a dia amb els nens i nenes.