De què fa gust la lluna?

Els contes són una de les fonts de recursos, pel meu gust, més boniques i especials que existeixen. A través d'ells podem viatjar a indrets inimaginables i conèixer personatges meravellosos que, de ben segur, sempre ens acompanyaran d'una manera o altre. Sí, sempre ens acompanyaran, perquè entremig de les vivències d'aquests personatges el lector (infant, adolescent, adult o vell) entre en contacte amb un seguit d'esdeveniments que transportarà a la seva experiència personal tot interpel·lant-lo i despertant dins seu algun sentiment que farà que creixi, es qüestioni, s'identifiqui i enceti un gust crític per allò que li agrada i per allò que no.

Un dels últims contes que més m'han captivat és "De què fa gust la lluna?" amb text i il·lustracions de Michaek Grejniec. D'entrada m'ha enamorat per la bellesa dels seus dibuixos, però un cop llegit, la història de cooperació i superació que es veu reflectida m'ha fet guardar-lo a la maleta de recursos com un perfecte company per despertar en els infants l'esperít de companyarissme i treball en equip.