Francesco Tonucci, a més a més, de ser un gran pedagog és un
dibuixant el qual a través dels seus acudits irònics intenta mostrar alguns
aspectes a millorar de l'actual sistema educatiu. El seu objectiu no és un
altre que despertar reaccions, ja siguin positives o negatives.
Com ell mateix
diu, la ironia ens desperta un
somriure, però pot produir diferents reaccions, des del enfado o el dir:
"És veritat, a mi també em passa ho reconec, tenim que canviar alguna
cosa". Aquestes són diferents reaccions possibles, crec que totes bones,
perquè provocar una reacció agressiva pot ser interessant.
La qüestió és que els seus acudits ens
despertin alguna cosa dins nostra que ens ajudi a reflexionar sobre la nostra
pràctica educativa.
Al cap i a la fi, el paper del mestre és
el que marca la diferència dins una aula, ja que ell té a les seves mans un tresor molt gran: una porció del camí de l'aprenentatge dels infants que té al davant. Per aquesta raó, penso que totes aquelles situacions que facin reflexionar al mestre sobre la seva pròpia pràctica educativa són positives per millorar. I això és el que fa Frato, reproduir situacions escolar (que en ocasions es donen) de manera còmica amb l'objectiu de despertar alguna cosa dins tothom qui ho vegi.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada