En el camí de l'ensenyament les emocions no estan excloses, sinó que tot el contrari, aquestes tenen un paper molt important. Penso que tot mestre/a ha de conèixer als seus alumnes fins al punt de poder saber com es senten dia a dia. I, lligat amb aquesta idea, un bon mestre serà aquell que posi per davant de qualsevol coneixement, el propi coneixement de la persona.
A continuació, podem veure el documental "Pensant en els altres" gravat a una escola pública del Japó. Des del meu punt de vista, en aquest film es pot veure reflectida una bona pràctica escolar on el mestre no és un simple comunicador de coneixements, sinó que la seva feina és proporcionar als infants les situacions educatives necessàries per tal que ells experimentin l'art d'aprendre d'una manera vivencial.
Aprofitant que ens trobem a principis de setembre i que dintre de pocs dies les classes es tornaran a omplir d'infants amb les motxilles carregades d'il·lusió, tots aquells que tingueu l'oportunitat d'estar exercint com a docents no oblideu el primer que Thosiro Kanamori diu als seus alumnes:
"Què serà el més important d'aquest curs?
Ser feliç! Per què som aquí? Per ser feliços!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada