El debat al voltant del xumet

Amb aquestes pràctiques de segona titulació en educació Infantil puc dir que he fet un salt. He passat de mourem en un ambient amb infants de primària, clarament més autònoms, ha aterrar a una aula de P3.

Això hem porta a plantejar-me coses al voltant de les quals mai havia reflexionat. Un d’aquests interrogant em va sorgir l’altre dia a les 9 del matí d’un dilluns a l’escola. La mestra i jo ens trobàvem a la porta rebent, com cada mati, a tots els infants que anaven arribant.  

Una de les nenes, que ja es trobava a dins de la classe penjant la seva motxilla, em va demanar ajuda ja que portava moltes coses a les mans. Vaig agafar la seva bossa, la qual es trobava oberta, i vaig veure que al fons d’aquesta hi havia un xumet.

La mestra, que es trobava a prop nostra, també ho va veure i quan la nena ja no ens escoltava vam tenir un petit moment per comentar el que havíem vist des de la meva pregunta: és normal que encara porti el xumet a P3?.

L’opinió de la professora va ser clarament que no, ja que el xumet s’acostuma a deixar als 2 anys d’edat. A més a més, em va explicar que el fet d’allargar l’ús d’aquest pot portar problemes en la formació de la boca. Vaig està totalment d’acord en el que em va explicar la mestra, però em va sorgir un nou dubte: si cada infant té un ritme evolutiu diferent, hem d’establir una edat concreta per abandonar el xumet?.

Després de fer una recerca per diferents fonts he pogut veure que existeixen diferents opinions que defensen pros i contres al voltant del tema. Per exemple, el blog Faros de l’hospital Sant Joan de Déu ens diu que l’infant acostuma a abandonar de forma voluntària el xumet entre els 2 i els 4 anys. Però  a la vegada ens dóna el consell de parlar amb els nens de 2 anys per tal d’arribar a un pacte perquè abandoni aquesta pràctica (per tant, entenem que la millor opció és que als 2 anys el deixin).

En contraposició, he trobat moltes opinions que defensen tot el contrari partint de la següent afirmació: el dia que els vam donar el xumet no ens vam plantejar el vici i tranquil·litat que aporta a l’infant i que per tant, hem de ser responsables de les dependències que creem oferint segons quins hàbits. 

Des del meu punt de vista, després de veure opinions tant diverses crec que s’ha de respectar a l’infant però tenint en compte que els adults som nosaltres i que nosaltres som els que sabem les possibles complicacions que pot portar allargar l’ús del xumet.

Tot i això, podeu veure un recull d’aquestes opinions a un dels apartats de el Safareig que va llençar aquest tema en el seu fòrum de debat.