Durant
aquests primers dies a l’escola he pogut assistir a totes les coordinacions de
les mestres de P-3. D’aquesta manera, he pogut copsar l’essència d’aquestes i
la forma de treballar que tenen.
En
el cas d’aquesta escola, i concretament de les dues mestres de P-3, la
principal funció d’aquestes reunions és posar-se d’acord per les activitats que
han de fer durant aquest primer trimestre (ja que a partir del segon trimestre
treballen per projectes) relacionades amb la grafia, la tardor,, festes
populars específiques, …
El
que m’agradaria destacar és que les mestres no es queden només amb això, sinó
que van més enllà. Abans d’explicar per què cal que ens posem en situació: una
de les mestres porta 21 anys treballant a l’escola, mentre que l’altra ha estat
treballant com a mestra de suport a primària però és el seu primer any com a
tutora.
Partint
d’aquesta premissa he pogut observar com elles, a mesura que programen les
setmanes, intercanvien experiències que van vivint cada dia i s’aconsellen
mútuament. L’una des de la mirada de l’experiència i l’altra des de la mirada
de la possible innovació.
Les
dues es complementen mentre que reflexionen sobre el camí que van fent i es
plantegen nous horitzons i precisament això m’ha portat a pensar sobre la
importància del bon claustre, del bon equip de mestres, d’aquells que s’ajuden
i es recolzen.
La
feina del mestre va molt més enllà de l’estona que està amb els infants a
l’aula, ja que per arribar aquí hi ha un llarg camí al darrera de preparació on
la gran majoria de vegades ha de treballar amb els altres mestres, per tant no
entenc una escola on els professors es possin pedres al camí, ja que penso que
es posar-se-les a ells mateixos. L’escola la formen mestres, infants,
professors, professionals administratius, i per tant tots han de ser un.
Buscant
informació sobre com hauria de ser la relació entre els mestres de l’escola el
primer que he pogut observar és que es parla molt de com ha de ser la relació
entre mestres i infants o bé, pares i mestres però no tant de la relació entre
l’equip de mestres.
M’agradaria
compartir una breu explicació que crec que resumeix força bé què entenem per un
vincle sa entre mestres i que si més no ens pot portar a reflexionar sobre la
nostra acció a l’escola i a plantejar-nos canvis positius.
Aquesta
l’he extret d’un taller que es va fer a la Universitat Autònoma de Barcelona on
es pretenia parlar dels vincles que existeixen actualment entre els diferents
àmbits que vertebren l’escola. Tot i que ara ens fixem més en el de l’equip de
mestres penso que és interessant fer una llegida a tots. El podem trobar a
aquesta pàgina web:
El
taller arrencava amb una cita de Mª Carmen Diez: “Me han dicho que aún hay
escuelas con las ventanas tapiadas”, per reflexionar sobre com veiem l’escola
d’avui.
VINCLES
AMB L’EQUIP DE L’ESCOLA:
Acostumem
a trobar-nos en situacions en les que procurem que els nens i nenes no facin
coses que nosaltres, com a equip, estem transmetent constantment. Sovint ens
tanquem a les aules i no compartim la nostra experiència amb la resta de
professionals del
centre.
És
important fer un pla d’acollida dels mestres nous als centres. De vegades
arriben a l’escola amb idees innovadores i engrescats a anar fent petits
canvis de l’escola tradicional i es troben amb unes barreres que impedeixen
anar avançant cap a l’escola que volem. No
és
vàlid l’argument de “sempre ho hem fet així”, ja que no fa progressar. Cal
valorar què es va fent, què volem fer i perquè volem fer-ho. Mantenir allò
que encara és vàlid i canviar allò que potser ja no cal en la situació
actual. Per exemple, en la llar d’infants ens hem de plantejar bé les
sortides a l’exterior, amb quin objectiu i de quina manera.
En
aquest moment, que hauria de ser relaxant i de gaudi per a infants i adults,
sovint hi apareixen una sèrie d’inconvenients que no aconsegueix l’objectiu
proposat. Cal pensar bé el nombre d’adults que necessitarem per a acompanyar
els més petits a l’hora de passejar fora de l’escola, per tal de fer-ho de
forma tranquil·la i per a que esdevingui realment un passeig. Encara es veuen
molt sovint
infants
més preocupats per a que no el trepitgin els companys de la filera, o bé per
a seguir el camí que els marca la corda. Per què no passejar agafats de la mà
d’un company, de forma ordenada però sense presses?. Es parla de la idea
d’aprofitar i apropar l’entorn a les aules, en el cas que la sortida sigui
molt complicada ja que la descoberta de l’entorn ha de ser una activitat
relaxant i enriquidora.
Totes
aquestes qüestions han de ser consensuades entre els membres de l’equip. Es
creu en la necessitat de poder donar l’oportunitat de parlar, de crear un bon
ambient entre els mestres per tal de que cadascú pugui opinar sobre aspectes
que tenim en comú.
La
sisena hora, ha complicat aquesta comunicació i relacions entre els
professionals de l’escola. Es veu molt positiu organitzar trobades entre els
mestres d’un equip, i buscar espais de lleure fora de l’àmbit educatiu, per
poder compartir el nostre dia a dia i donar peu a xerrar amb la resta de
companys. Poder xerrar de la vida fora de l’aula, amb els companys i
companyes, ens ajuda a entendre moltes actituds i comportaments de les
persones.
En
definitiva ha d’haver-hi una complicitat de l’equip. També hauria d’existir
relació, entesa i complicitat amb altres professionals de fora de l’escola
però que també s’ocupen del 0-6, però es constata que el treball en xarxa
encara no es duu a terme de forma estandarditzada, i és difícil iniciar-lo.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada